Un poc mes calmat Avui. No he dormit malament del tot, i ahir vaig Fer molt d"entreno (la vehemencia i les "carusses' amb que els faig no volen dir res: son nomes part de la construccio de la "vía de escape de gasos interns del Cervell i el cor).
Heu de seguir tots lluitant contra la pandemia. Una baixa addicional (per la Mort del meu jo "potencialment rellevant en societat") no significa molt, en aquesta encara Trista i urgent situació. Molts d'anims!!!
De les persones que ens han deixat en l'ultim any, segurament, la partida de les quals m'ha causat mes pena ha estat la de Kobe, Gigi i la resta de persones que anaven en aquell vol. Admirava molt Kobe, con a jugador i com a home. Tots l'enyorarem.
Pero la vida ha de seguir; si mes no vull aprofitar aquest moment per enviar una besada molt gran a Vanessa i a la seva Familia; que Ho están superant día a día.
Com cal superar aquesta pandemia! Per les nostres families, pels infants, i per noltros mateixos con a persones i com a societat.
Jo estaré be.
Una besada especial tambe per na Brooke; sempre te recordare, amb el cor content.
Be, ja es hora. Molts d'anims, energía, seny, salut i Pau.
Adeu.