Hi, Hello!
12/09/2014
I mirar-teMirada que preguntarà i que sent,
mentre recorda espais buits de la vida
perduts en ombres de matèria freda,
com pas de la caiguda en la foscor.
Mirada que afrontarà l’emoció
de la subsistència de sí mateixa,
en haver aprés què el dolor conscient
pot obrir camins on s’hi expressa la llum.
Ulls de la dolça tendror manifesta,
flor de les delícies del preciós cor
que s’eleva triomfant sobre la fatiga,
on el sinistre buit mortal s’ofega.
Ulls que són l’ànima i la vida plenes,
font dels plaers d’un lluminós avui
que alberga l’infinitud de l’amor
en la mirada d’un instant etern.
To Brooke.